Rumio el meu estar al món,
paraules encadenades,
mots infinits
plens d'amor,
riures per sota el nas
i més d'una moguda.
Les ombres m'ajuden
i els amics també.
Les fades m'acompanyen
i el sol somriu.
Els rostres em mostren
viures diferents.
I arribo cada dia,
ho vegi o no,
hi sigui ara
o hi mediti després.
M'adormo bressolada
pel meu àngel, en secret.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
He dit! M'encanta Anushka!
Publica un comentari a l'entrada