Travesses el carrer de casa
amb la mirada perduda.
El sol s'ha aturat a mirar-te
sembla fer llum només pel teu pas insegur.
Tens una margarida al cap que va repetint:
Sí, no, sí, no, sí, no...
i un raig de sol et diu a cau d'orella:
Què faria l'amor ?
què faria la por ?
i el seu groc ataronjat
s'estampa en el teu somriure
Ja hi ets !!
Ara: a viure.