EL MEU SOMRIURE

El meu somriure s’olora
com la menta al jardí de l’àvia.

El meu somriure
riu per sota el nas.

El meu somriure
vetlla els meus fills
quan tanquen els ulls.

El meu somriure
et veu amb ulls nous.

El meu somriure
palparà el teus llavis suaument
si un vespre qualsevol
es converteix en el nostre vespre.

Ressegueixo el cel;
saltant d’estrella a estrella
sol.licito favors.
Quan em regala
la fugacitat d’una lluerna,
l’emoció tanca els ulls
demanant un desig màgic,
com el moment.

Vega, Denef, Altair,
i un Júpiter brillant.
Juguen els meus ulls
a passejar-se pel cel
d’una negra nit,
nit de Cerdanya,
per qui la vulgui tastar.

MÚSICA DE TARDOR

Les fulles escriuen en to menor
la música de la tardor
mentre omplen terra humit.

Platerets acompassats,
els meus peus
trepitgen sotabosc tupit.

Des de l’alçada
s’extén un mar d’arbres
que el vent fa cantar.

A ritme de vals
balla el groc amb el taronja,
el verd amb el marró.

Passegen els meus ulls,
embadalits,
d’una nota a l’altra.

Salta l’emoció de branca en branca,
somriu el goig que sento,
tot a ritme de vals.

Converteix la tristor en escrit
i la llàgrima s’esbairà a cada paraula.


He deixat l’angoixa
clavada al coixí.
...una bona espolsada
al balcó de casa i, després,
hi cosiré primaveres florides
per dormir millor aquesta nit.