EL MEU SOMRIURE

El meu somriure s’olora
com la menta al jardí de l’àvia.

El meu somriure
riu per sota el nas.

El meu somriure
vetlla els meus fills
quan tanquen els ulls.

El meu somriure
et veu amb ulls nous.

El meu somriure
palparà el teus llavis suaument
si un vespre qualsevol
es converteix en el nostre vespre.

Ressegueixo el cel;
saltant d’estrella a estrella
sol.licito favors.
Quan em regala
la fugacitat d’una lluerna,
l’emoció tanca els ulls
demanant un desig màgic,
com el moment.

Vega, Denef, Altair,
i un Júpiter brillant.
Juguen els meus ulls
a passejar-se pel cel
d’una negra nit,
nit de Cerdanya,
per qui la vulgui tastar.

MÚSICA DE TARDOR

Les fulles escriuen en to menor
la música de la tardor
mentre omplen terra humit.

Platerets acompassats,
els meus peus
trepitgen sotabosc tupit.

Des de l’alçada
s’extén un mar d’arbres
que el vent fa cantar.

A ritme de vals
balla el groc amb el taronja,
el verd amb el marró.

Passegen els meus ulls,
embadalits,
d’una nota a l’altra.

Salta l’emoció de branca en branca,
somriu el goig que sento,
tot a ritme de vals.

Converteix la tristor en escrit
i la llàgrima s’esbairà a cada paraula.


He deixat l’angoixa
clavada al coixí.
...una bona espolsada
al balcó de casa i, després,
hi cosiré primaveres florides
per dormir millor aquesta nit.

RECORDANT SERRALLONGA

Aquest matí hem passejat
entre pedres vestides de vellut.
La pluja d'aquests dies
ha regalat a l'estiu
un verd frondós, alegre, brillant
i l'aire l'olor de flors silvestres.

Sota la bauma gegant
la roca goteja aigua
al vell abeurador;
bon refresc per les mans
que s'hi queden ballant i...
una esquitxada petits riallers !

Continuem la passejada
pujant el barret,
el paisatge és per treure-se'l.
Bufant dóna passada
el meu vell amic,
tancar ulls,obrir braços,
respirar profund...que gust!

Jugueu feliços a bandolers,
a desaparèixer entre el fullatge.
Disfressant-vos de mates
us foneu entre el rocam,
preparats per assaltar-nos.
L'energia que corre us acaricia;
us dóna força per esdevenir.

Quan ja estem de volta,
aturat dalt dels cingles: Tavertet.
Els vostres jocs d'aigua al safrareig
i un bon i merescut gelat
acomiaden el sol que ja es pon.

Aquí dalt podria escriure
versos blaus, versos verds,
versos color de flor,
versos amb aire de terra humida,
de juny amarat de maig plujós,
versos brillants de roca,
amb brunzit d'abella,
versos de sargantana al sol,
versos, versos...
una mirada,
el vers ja existeix.

EL MEU RACÓ


És el meu racó,
tan gran i tan petit com vull jo.
Fa olor de farigola,
roure, alzina i agulles de pi.
Hi canta la puput,
respòn la mallarenga
i la garsa sorneguera
pensa quina una en farà.

Aire bufant so d’esquellots
i angelets de primavera.
Horitzó de Castellets,
escalfor de sol
en la balma rosada
que em fa d’aixopluc.
A toca d’ulls una senyera,
en el meu racó,
tan gran i tan petit com vull jo.


Caminants desconeguts,
amb un somriure.
El somriure de qui sap
que aquest univers és un regal.
Fins la lluna s’hi ha volgut quedar
i s’hi ha passat tot el dia,
vestint el cel clar;
On la natura esmorteeix la societat,
jo hi tinc una cova ,
en el meu racó,
tant gran i tan petit com vull jo.

Veieu que és fàcil demanar desitjos...