Tots els poemes d'en Lluís Llach m'agraden. Aquest m'ha caigut ara davant dels ulls i fer retallar i enganxar és tant fàcil... M'imagino el meu futur amor cantant-me-la...

Et buscava en el vent,
assegut a la platja,
i quan no t'esperava
has passat dolçament.

I el teu cos tan bonic
retallat en l'onada,
fibra nua que avança,
m'ha sobtat molt endins.

En el màgic color dels teus ulls,
hi he posat el desig dels meus ulls
i com una petjada,
quan minvava la llum,
va quedar una cançó.

Si la vida és cançó,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia,
i la veu som tu i jo.

Si la veu som tu i jo,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia
i la vida cançó.

I avui neva, i no para de nevar, i el paisatge està preciós. Els nens ja es pregunten si durarà fins demà i hi haurà tanta neu que no podran anar a l'escola dijous... I jo també, je, je, je.

Neva,
i com dolços batecs de cor,
la neu omple de vida blanca
cases, cotxes, i caps.
Suau i constant vola entre teulades,
embolcalla els arbres pel carrer,
s’ajeu damunt l’herba del parc,
li obre mil finestretes a la foscor.

Neva,
i com dolços batecs de cor,
la neu omple d’il.lusió blanca
el nen que sempre portem dins.