EL MEU RACÓ
És el meu racó,
tan gran i tan petit com vull jo.
Fa olor de farigola,
roure, alzina i agulles de pi.
Hi canta la puput,
respòn la mallarenga
i la garsa sorneguera
pensa quina una en farà.
Aire bufant so d’esquellots
i angelets de primavera.
Horitzó de Castellets,
escalfor de sol
en la balma rosada
que em fa d’aixopluc.
A toca d’ulls una senyera,
en el meu racó,
tan gran i tan petit com vull jo.
Caminants desconeguts,
amb un somriure.
El somriure de qui sap
que aquest univers és un regal.
Fins la lluna s’hi ha volgut quedar
i s’hi ha passat tot el dia,
vestint el cel clar;
On la natura esmorteeix la societat,
jo hi tinc una cova ,
en el meu racó,
tant gran i tan petit com vull jo.
