Llegeixo poemes
i sovint no entenc res,
però me n’agrada la cadència
i els mots em ressonen, coneguts.

És llavors quan entenc el poema
i el deixo reposar dintre meu,.
A vegades s’hi queda a viure,
a vegades vola cel enllà,
on orelles d’altri
n’escoltaran la cadència.

No sé escriure sense l'Àngel que em dicta els versos,
vaig despullada de paraules si no em guia l'univers.
Parlem de sincronicitat, de paraules dins un cor,
de petjades sàbies, d'accions fetes des de l'Amor.

I versos lliures, ben segur, com és lliure la vida
de donar-te empenta o fer-te arraulir al primer racó.
Llum, llum, llum, repeteix la Casa de Déu,
i es fa gegant el Món davant meu.

Al capvespre,
silenci torrat
de fulles seques.
Somnis de pi
que perd agulles.
Sotabosc curull
i alzina tenyida
amb mel de Bruch.
Així és el bosc
davant els meus ulls,
octubre enllà.

CIGNE

Llisquen les gotes
pel teu blanc brillant.
S'alça al cel l'elegància
enmig de les aigües de l'estany.

Camille t'ha amagat les ales
entre les cordes d'un violoncel.
La teva essència es destil.la
mentre la ballarina dansa.

Travesses el carrer de casa
amb la mirada perduda.
El sol s'ha aturat a mirar-te
sembla fer llum només pel teu pas insegur.
Tens una margarida al cap que va repetint:
Sí, no, sí, no, sí, no...
i un raig de sol et diu a cau d'orella:
Què faria l'amor ?
què faria la por ?
i el seu groc ataronjat
s'estampa en el teu somriure
Ja hi ets !!
Ara: a viure.

VESPREJA

El vent juga a despentinar els arbres
mentre els nens es trepitgen l'ombra
pels carrers de Saullagouse.

El sol desfà els últims rajos
nedant per les aigües del Segre.

Poc a poc la tarda s'adorm
entre ones d'herba tendre
i núvols que es passegen.

La gran plana Cerdanyenca
bressola el seu paisatge,
ara que la lluna es gronxa
per l'ample cel.

EL PA D'EN JEAN CLAUDE ;-)

Muntanya de crestes enfarinosades
té el cruixent de les brases que espurnegen
i la molla feta de núvols de Cerdanya.

Mentre passejo per la voreta del Segre
pessic a pessig faig el trapella
recordant infants amb la mà dins la pastera.

POR

Dispara dards punyent al cor
i la sang corre desesperadament
per un cos que no sap on amagar-se.

Res pot l'embat de por
que embesteix l'angoixa
i l'ancora al port del sense sentit.

...I un mar en calma ve,
rememorant històries,
llegint senefes fetes d'or i argent.

LAVANDA

D'un cistell verd arrelat a terra
les flors van a prendre el sol,
enfilades en elegants tiges
dansen quan el vent les mou.

RESULTAT

Recull l'experiència
amb l'ample somriure
de la sabiesa que estima
fins i tot les ombres.

Recupera l'amor
d'on es perd la vida,
caminant de puntetes
damunt brases ruents.

Guarda records
de vides fosques
a la llar de foc
on cantes.

Decideixes viure
la responsabilitat
dels teus actes,
omplir de llum
les mans dels altres.

...AMOR

Cabdell descabdellat
embolicat pels peus.
Teranyina d'escupits
tirats amb mala baba.
Filferro
recargolant rostres.

Ira podrida,
vomitant encesa,
defalliràs sota el pes
del meu Amor feliç.

PELS MEUS NEBOTS JORDI I MARTÍ

Benvinguts a la vida
que obre braços i estima.

Fets de somnis i d’il.lusió
vols d’àngels us vetllen.
I en el vast univers
els estels brillen
per tots dos.

Somriures, plors,
jocs, amistat.
I pel camí, sempre,
una espurna que brilli.

Riurem junts, en família,
l’alegria de ser.
L’emoció de sentir
que la vida és màgia
només mirant-vos.

La vida es mereix un poema
que parli d'Amor i d'Alegria.
Que dansi amb vels de colors
i tingui el perfum de les roses.

La vida es mereix un poema
escrit amb un gran somriure,
omplert de rialles d'infant
i de foc viu que l'escafi.

La vida es mereix un poema
que agraeixi els punts a les "is"
que dormi en la nit estrellada
i es desvetlli amb rosada als dits.

La vida es mereix el poema
que el meu ésser desprèn
quan sent que la viu.

FOR MY FIRST VISITOR, NIKOLAS

The sunrise from my home

Tots els poemes d'en Lluís Llach m'agraden. Aquest m'ha caigut ara davant dels ulls i fer retallar i enganxar és tant fàcil... M'imagino el meu futur amor cantant-me-la...

Et buscava en el vent,
assegut a la platja,
i quan no t'esperava
has passat dolçament.

I el teu cos tan bonic
retallat en l'onada,
fibra nua que avança,
m'ha sobtat molt endins.

En el màgic color dels teus ulls,
hi he posat el desig dels meus ulls
i com una petjada,
quan minvava la llum,
va quedar una cançó.

Si la vida és cançó,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia,
i la veu som tu i jo.

Si la veu som tu i jo,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia
i la vida cançó.

I avui neva, i no para de nevar, i el paisatge està preciós. Els nens ja es pregunten si durarà fins demà i hi haurà tanta neu que no podran anar a l'escola dijous... I jo també, je, je, je.

Neva,
i com dolços batecs de cor,
la neu omple de vida blanca
cases, cotxes, i caps.
Suau i constant vola entre teulades,
embolcalla els arbres pel carrer,
s’ajeu damunt l’herba del parc,
li obre mil finestretes a la foscor.

Neva,
i com dolços batecs de cor,
la neu omple d’il.lusió blanca
el nen que sempre portem dins.