ESTRÉS

M'agradaria que em desessin,
en un calaix, com una joguina;
que em treguessin les piles,
que em desendollessin.
Poder sentir que no hi ha res per fer.
Que estic parada.
I no cal que faci
fins que em tornin a posar en marxa.
Ningú esperant de mi
i menys, jo mateixa.
Silenci, quietud.
Respirar per tota feina,
el ser: entrar l'aire i tornar a sortir,
amb el somriure al cor, això sí.
                           (Desembre 2009)

DESFOGA'T

sdlfgjaoeribma¨´èwrt' 2
Q 3wpofae
WLEKFHAEOIFU
`
alá<
st¡ ñddfka´dlfgjaéflgj
akéñdgkañergjqòej
aeori+q'AÇDPORGFÁS
AÑFLGKA+PѨñflgp
sldñp, e´rwrpowi +erig
´wpero i
q+
q
E`RPGTIW E0´L
alefkgjaok¡
Q+34¡35º1

(taladrant les tecles en busca de què sé jo...)

ABISMES ?

Entre la perfecció i l'error,
entre el fer i el ser,
entre la ment i el jo,
entre el pensament i el cor,
entre el saber i l'entendre,
entre el voler i el poder,
entre el desig i el cap,
entre el cos i l'ànima,
entre tu i jo,
entre nosaltres i els altres,
entre l'ombra i la llum,
entre Déu i tots...


abismes ?

COINCIDIR