I van escapant-se sàbies paraules
dels llavis dels meus somnis somniats.

Rauen entre les ombres de pareds estretes
les camises planxades amb midó.
Corprèn l'obscura adolescència
caminant sota els arbres gegants.

Divertiments i costums arrelades
tapen els ulls, adormen la ment,
i així viuen la vida que és buida,
tot són caps i cossos inconscients.

Rambla avall passeja de nou el profeta,
i tremolen els rostres desperts,
sabent-se tocats per l'Esperit que tot ho pot.