MAR

M'agrada sentir la teva dansa,
Anar-me vestint d'aigua salada i
Retrobar els meus somnis al teu costat.

DANSO A RITME DE PANDERETES

Danso a ritme de panderetes
amb el mocador acolorit als malucs.
Passo l'escombra pel menjador
i pessigollejo els mobles plumero en mà.
Passejo un vel davant del sol
que em diu adéu per la finestra.

Ric del meu somriure sol
i parlo com fa l'àvia
mentre marxa passadís avall.

M'assec a escriure a plaer
tot repirant la llum d'una espelma.
Visc amb tu al cor quan encara no hi ets
i somnio desperta la trobada
sabent-me lluny de contes de fades.

Així cau la claror d'un diumenge
mentre espero els meus tres amors.

ESTRÉS

M'agradaria que em desessin,
en un calaix, com una joguina;
que em treguessin les piles,
que em desendollessin.
Poder sentir que no hi ha res per fer.
Que estic parada.
I no cal que faci
fins que em tornin a posar en marxa.
Ningú esperant de mi
i menys, jo mateixa.
Silenci, quietud.
Respirar per tota feina,
el ser: entrar l'aire i tornar a sortir,
amb el somriure al cor, això sí.
                           (Desembre 2009)

DESFOGA'T

sdlfgjaoeribma¨´èwrt' 2
Q 3wpofae
WLEKFHAEOIFU
`
alá<
st¡ ñddfka´dlfgjaéflgj
akéñdgkañergjqòej
aeori+q'AÇDPORGFÁS
AÑFLGKA+PѨñflgp
sldñp, e´rwrpowi +erig
´wpero i
q+
q
E`RPGTIW E0´L
alefkgjaok¡
Q+34¡35º1

(taladrant les tecles en busca de què sé jo...)

ABISMES ?

Entre la perfecció i l'error,
entre el fer i el ser,
entre la ment i el jo,
entre el pensament i el cor,
entre el saber i l'entendre,
entre el voler i el poder,
entre el desig i el cap,
entre el cos i l'ànima,
entre tu i jo,
entre nosaltres i els altres,
entre l'ombra i la llum,
entre Déu i tots...


abismes ?

COINCIDIR

Amic, amor, alegria,
cap d'any sense fi.
Somni obrint les portes
i una flor de vius colors.

Diu que hi eres,
acostant els teus llavis
a la meva orella,
diu que hi eres...

Xarxa que nua,
energia, magnetisme,
d'un cor a l'altre
xarxa que nua...

Pas lent,
lent però precís,
suau i fort a l'hora,
cel i terra units.

Les ombres hi són,
també els miralls.
El reflex de la natura
ens enlluerna.

Com l'ull de l'huracà
se sacseja la societat
i mil guspires d'ira
trepitgen la respiració.

Seda, seda multicolor
voleiant davant els teus ulls,
passejant-se entre àtoms,
equilibrant el teu ser.

I el destí,
i el lliure escollir,
i Déu i els altres,
i tot aprenentatge.

Escopir ions positius
i harmonitzar
el fer casolà
bressolant la llum.

Tresors amagats
dins el cor;
expansió,
descans.

Seu a la dreta
de Déu Pare...
i un dia serà demà,
al pot petit hi ha...

Dorm,
i no deixis de somniar
que el camí
es dibuixa
quan saps enfocar.