T'has menjat el meu temps i
amb ell sóc possessiva.
Se m'accelera l'esperit
quan es bolca tota la galleda
d'aquesta societat estressada
sobre el meu cap.
Com qui tira les escombraries
al contenidor més pudent,
cau la pressa
sobre les meves espatlles
i va regalimant per tot el cos.
M'embruta la pell,
m'embruta el ser.

Rumio el meu estar al món,
paraules encadenades,
mots infinits
plens d'amor,
riures per sota el nas
i més d'una moguda.

Les ombres m'ajuden
i els amics també.
Les fades m'acompanyen
i el sol somriu.
Els rostres em mostren
viures diferents.

I arribo cada dia,
ho vegi o no,
hi sigui ara
o hi mediti després.
M'adormo bressolada
pel meu àngel, en secret.

Caramelitzo el teu somriure
i cada dia el llepo una estona,
m'agrada el seu gust dolcet
i el seu color, torrat.

Hi som tots aquí ficats,

puc mirar-m'ho i horroritzar-me,
puc mirar-ho i agafar por,
puc fer veure que no ho veig
i neguitejar-me perquè li sé,
puc saber-li i girar la cara.
O saber-li i estimar-ho, tal com és.

M'encallaré, el meu jo
vol ser qui em guia,
m'hi barallaré, fins i tot,
i guanyarà ell.
Però quan tanqui els ulls
i tot sigui Esperit,
haurà de callar
i acaronant l'ànima,
descansar.

Rosego l'angoixa,
m'empasso el sense sentit,
em menjo el neguit
i em deixo anar descontenta.
Decepcionada
pel meu fer impulsiu
que debora al seu pas.
Em remou veure
com em sabotejo
el dia a dia.

                                 Ales
                  i
Arrels

Això és el que sóc.
       Això és el que sé.
            Això és el que vull.