dijous, 30 de desembre del 2010

Amic, amor, alegria,
cap d'any sense fi.
Somni obrint les portes
i una flor de vius colors.

Diu que hi eres,
acostant els teus llavis
a la meva orella,
diu que hi eres...

Xarxa que nua,
energia, magnetisme,
d'un cor a l'altre
xarxa que nua...

Pas lent,
lent però precís,
suau i fort a l'hora,
cel i terra units.

Les ombres hi són,
també els miralls.
El reflex de la natura
ens enlluerna.

Com l'ull de l'huracà
se sacseja la societat
i mil guspires d'ira
trepitgen la respiració.

Seda, seda multicolor
voleiant davant els teus ulls,
passejant-se entre àtoms,
equilibrant el teu ser.

I el destí,
i el lliure escollir,
i Déu i els altres,
i tot aprenentatge.

Escopir ions positius
i harmonitzar
el fer casolà
bressolant la llum.

Tresors amagats
dins el cor;
expansió,
descans.

Seu a la dreta
de Déu Pare...
i un dia serà demà,
al pot petit hi ha...

Dorm,
i no deixis de somniar
que el camí
es dibuixa
quan saps enfocar.
Holograma de l'amor

dilluns, 22 de febrer del 2010

Aquesta vida que remou les ombres
i les eixampla davant meu.
Que corre la pressa fins a estressar-se,
que dorm la mandra d'aixecar-se
i s'enretira per deixar passar
la font dels desitjos.
Que em mira des de la finestra i riu...
s'enriu de mi, de tu, de tot,
i també de la pressa i la mandra
i les ganes i la por.

Aquesta vida
que no mereix no viure-la,
ni mereix la mirada somorta
d'un menyspreu a tot.
Aquesta, de qui et parlo,
és la meva, la teva, la de tots.
El pas de tot temps,
el ser-hi i res més,
la força del fer,
el joc del silenci
on hi canten els ocells
i la rosada omple
els pètals de les flors al matí

Aquesta vida vull,
però no el fer estressat,
ni les tasques que no s'acaben,
ni miratges entre el fullam,
ni tant sols el desig foll per tocar-te.

...Amb tot, gràcies,
perquè la visc malgrat tot
i l'escric quan no puc
i la dibuixo cada dia mentre em dutxo
i l'estiro al meu llit per anar a dormir
i n 'omplo el got quan tinc sed
i mai, mai, em passa desapercebuda,
aquesta vida, la teva, la meva , la nostra
la que mil cops cantaria
i encara podria trobar-li cançons.

diumenge, 21 de febrer del 2010

I VISC

I ploro i somric
i em giro i escric.
I penjo cartells
amb paraules d’amor
i canvio colors
i trepitjo les pors.
I il.lumino el destí
amb l’olor de les flors.

diumenge, 7 de febrer del 2010


Rema el sol
entre onades brillants.
Hi ha una vela clara
balancejant-se allà al fons.
L’escuma blanca
juga a amagar-se,
la sorra l’acull.
El capvespre em somriu.