Aquí dalt podria escriure
versos blaus, versos verds,
versos color de flor,
versos amb aire de terra humida,
de juny amarat de maig plujós,
versos brillants de roca,
amb brunzit d'abella,
versos de sargantana al sol,
versos, versos...
una mirada,
el vers ja existeix.

EL MEU RACÓ


És el meu racó,
tan gran i tan petit com vull jo.
Fa olor de farigola,
roure, alzina i agulles de pi.
Hi canta la puput,
respòn la mallarenga
i la garsa sorneguera
pensa quina una en farà.

Aire bufant so d’esquellots
i angelets de primavera.
Horitzó de Castellets,
escalfor de sol
en la balma rosada
que em fa d’aixopluc.
A toca d’ulls una senyera,
en el meu racó,
tan gran i tan petit com vull jo.


Caminants desconeguts,
amb un somriure.
El somriure de qui sap
que aquest univers és un regal.
Fins la lluna s’hi ha volgut quedar
i s’hi ha passat tot el dia,
vestint el cel clar;
On la natura esmorteeix la societat,
jo hi tinc una cova ,
en el meu racó,
tant gran i tan petit com vull jo.

Veieu que és fàcil demanar desitjos...