Al capvespre,
silenci torrat
de fulles seques.
Somnis de pi
que perd agulles.
Sotabosc curull
i alzina tenyida
amb mel de Bruch.
Així és el bosc
davant els meus ulls,
octubre enllà.

CIGNE

Llisquen les gotes
pel teu blanc brillant.
S'alça al cel l'elegància
enmig de les aigües de l'estany.

Camille t'ha amagat les ales
entre les cordes d'un violoncel.
La teva essència es destil.la
mentre la ballarina dansa.

Travesses el carrer de casa
amb la mirada perduda.
El sol s'ha aturat a mirar-te
sembla fer llum només pel teu pas insegur.
Tens una margarida al cap que va repetint:
Sí, no, sí, no, sí, no...
i un raig de sol et diu a cau d'orella:
Què faria l'amor ?
què faria la por ?
i el seu groc ataronjat
s'estampa en el teu somriure
Ja hi ets !!
Ara: a viure.

VESPREJA

El vent juga a despentinar els arbres
mentre els nens es trepitgen l'ombra
pels carrers de Saullagouse.

El sol desfà els últims rajos
nedant per les aigües del Segre.

Poc a poc la tarda s'adorm
entre ones d'herba tendre
i núvols que es passegen.

La gran plana Cerdanyenca
bressola el seu paisatge,
ara que la lluna es gronxa
per l'ample cel.

EL PA D'EN JEAN CLAUDE ;-)

Muntanya de crestes enfarinosades
té el cruixent de les brases que espurnegen
i la molla feta de núvols de Cerdanya.

Mentre passejo per la voreta del Segre
pessic a pessig faig el trapella
recordant infants amb la mà dins la pastera.

POR

Dispara dards punyent al cor
i la sang corre desesperadament
per un cos que no sap on amagar-se.

Res pot l'embat de por
que embesteix l'angoixa
i l'ancora al port del sense sentit.

...I un mar en calma ve,
rememorant històries,
llegint senefes fetes d'or i argent.