Tots els poemes d'en Lluís Llach m'agraden. Aquest m'ha caigut ara davant dels ulls i fer retallar i enganxar és tant fàcil... M'imagino el meu futur amor cantant-me-la...

Et buscava en el vent,
assegut a la platja,
i quan no t'esperava
has passat dolçament.

I el teu cos tan bonic
retallat en l'onada,
fibra nua que avança,
m'ha sobtat molt endins.

En el màgic color dels teus ulls,
hi he posat el desig dels meus ulls
i com una petjada,
quan minvava la llum,
va quedar una cançó.

Si la vida és cançó,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia,
i la veu som tu i jo.

Si la veu som tu i jo,
l'amor deu ésser el ritme,
la revolta, harmonia
i la vida cançó.

I avui neva, i no para de nevar, i el paisatge està preciós. Els nens ja es pregunten si durarà fins demà i hi haurà tanta neu que no podran anar a l'escola dijous... I jo també, je, je, je.

Neva,
i com dolços batecs de cor,
la neu omple de vida blanca
cases, cotxes, i caps.
Suau i constant vola entre teulades,
embolcalla els arbres pel carrer,
s’ajeu damunt l’herba del parc,
li obre mil finestretes a la foscor.

Neva,
i com dolços batecs de cor,
la neu omple d’il.lusió blanca
el nen que sempre portem dins.

EL MEU SOMRIURE

El meu somriure s’olora
com la menta al jardí de l’àvia.

El meu somriure
riu per sota el nas.

El meu somriure
vetlla els meus fills
quan tanquen els ulls.

El meu somriure
et veu amb ulls nous.

El meu somriure
palparà el teus llavis suaument
si un vespre qualsevol
es converteix en el nostre vespre.

Ressegueixo el cel;
saltant d’estrella a estrella
sol.licito favors.
Quan em regala
la fugacitat d’una lluerna,
l’emoció tanca els ulls
demanant un desig màgic,
com el moment.

Vega, Denef, Altair,
i un Júpiter brillant.
Juguen els meus ulls
a passejar-se pel cel
d’una negra nit,
nit de Cerdanya,
per qui la vulgui tastar.