Si parlaria per parlar
de tot i de res, de l'ara,
del demà, de la societat, dels meus fills,
del temps que fa que no veig l'amic,
de la incertesa que és el més enllà,
de la mort.
Del fet que tots ens moguem
dins un gran camp energètic,
del sol que he de seguir
i la Llum que em guia,
de les tenebres que m'ombregen
i de la pressa per tenir-ho tot fet.
De l'escapar-se del viure i
del dret a no fer res.
De la idiotesa de la ment
i la sabiesa del cor.
D'un món que tot ho dóna
mentre la societat va esguerrant.
D'allò que voldria i allò que tinc,
d'allò que aprenc
i de l'esforç no posat on cal.

I se'm cansa l'esperit amb tanta pressa,
pressa, pressa, pressa, pressa, pressa.
On cony vull arribar si ja hi sóc ?!