dissabte, 6 de febrer del 2010

Rumio el meu estar al món,
paraules encadenades,
mots infinits
plens d'amor,
riures per sota el nas
i més d'una moguda.

Les ombres m'ajuden
i els amics també.
Les fades m'acompanyen
i el sol somriu.
Els rostres em mostren
viures diferents.

I arribo cada dia,
ho vegi o no,
hi sigui ara
o hi mediti després.
M'adormo bressolada
pel meu àngel, en secret.

2 comentaris:

Rosapintaolis ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Rosapintaolis ha dit...

He dit! M'encanta Anushka!