Llegeixo poemes
i sovint no entenc res,
però me n’agrada la cadència
i els mots em ressonen, coneguts.

És llavors quan entenc el poema
i el deixo reposar dintre meu,.
A vegades s’hi queda a viure,
a vegades vola cel enllà,
on orelles d’altri
n’escoltaran la cadència.