diumenge, 5 d’abril del 2009

La vida es mereix un poema
que parli d'Amor i d'Alegria.
Que dansi amb vels de colors
i tingui el perfum de les roses.

La vida es mereix un poema
escrit amb un gran somriure,
omplert de rialles d'infant
i de foc viu que l'escafi.

La vida es mereix un poema
que agraeixi els punts a les "is"
que dormi en la nit estrellada
i es desvetlli amb rosada als dits.

La vida es mereix el poema
que el meu ésser desprèn
quan sent que la viu.

3 comentaris:

Cristina ha dit...

He arribat aquí casualment i et descobreixo en una faceta de tu que desconeixia. Salut i endavant!!

Cristina ha dit...

Avui, amb una mica més de temps, m'els he llegit tots! "El meu racó" i "he deixat l'angixa.." m'han agradat molt!!! Et felicito i t'envejo!

res ha dit...

bon escrit
salut!